lunes, 1 de febrero de 2010

Solitud

L'escala del campanar era estreta com un budell, i sos trams de fusta corcats i insegurs. El trau llarg i prim d'una espiera l'aclaria de tant en tant. Guaitant per aquells traus com per la ullera d'un tutti li mundi, la Mila veié fragments de quadres compostos únicament de cel i muntanya, de cel i muntanya sempre.  
  
Solitud
Caterina Albert
(Víctor Català)

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Magnífica obra de Víctor Català -Caterina Albert- autora a cavall dels segles XIX i XX, de formació autodidacta.

A 'Solitud' hi trobem l'evolució interior de la Mila, la protagonista, que cau en un desequilibri psíquic i emocional provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, en Matias, un home abúlic i gandul, a qui la Mila ha de seguir a contracor per fer-se càrrec d'una ermita perduda en una muntanya feréstega.

Al final, però, la Mila acaba coneixent la seva pròpia personalitat i assumint la seva solitud per poder començar de nou.

La novel·la està escrita en un estil ric en imatges i recursos, amb descripcions d'una gran plasticitat. És interessant, també, fer un petit apunt sobre el llenguatge emprat: és el que s'anomena llenguatge (o català) mascle, compost per un lèxic agrest i rústec, amb interjeccions, augmentatius, pleonasmes i fins i tot vulgarismes. D'aquesta manera es reflecteix el llenguatge del moment i obeeix també a allò en què creien els modernistes: en el poder suggestiu de les paraules; el so és tan important com el seu significat, i tant es pot tractar d'una melodia dolça com d'una harmonia dura.

Superfucker dijo...

Hay una verión cinematográfica dirigida por un tal Romà Guardiet, a quien tuve de profesor de guión.La peli es más mala que el tabaco.
...yo apuesto a que sé quién es el anónimo que ha escrito este comentario tan docto...¿Os habéis fijado en que no hay ni una sola jodida falta de ortografía? Y eso que escribe en catalán...

Mira dijo...

Pues yo no se quien es el anonimo ese... pero esta muy logrado lo que ha dicho...

Lord Enzi dijo...

Pues yo tampoco tengo el placer de conocerle, por mí puede ser cualquiera de los millones de lectores que nos siguen. Igual Superfucker tiene poderes deductivos que no le conocemos...