sábado, 26 de julio de 2008

El Petit Príncep -Antoine de Saint-Exupéry-

Llavors aparegué la guineu.

- Bon dia- digué la guineu.
-Bon dia - respongué educadament el petit príncep, que es girà però no veié res.
-Estic aquí- digué la veu- sota la pomera...
-Qui ets?- digué el petit príncep- ets molt bonica...
-Sóc una guineu- digué la guineu.
-Vine a jugar amb mi- digué el petit príncep- estic tan trist...!
-No puc jugar amb tu- digué la guineu- no estic domesticada.
-Ah! Perdó- digué el petit príncep.

Però, després reflexionar, afegí:

-Què significa domesticar?
-No ets d'aquí- digué la guineu- què busques?
-Busco els homes- digué el petit príncep- Què significa domesticar?
-Els homes- digué la guineu- tenen fusells i cacen. És molt molest. També crien gallines. És el seu únic interès. Busques gallines?
-No -digué el petit príncep- busco amics. Què significa domesticar?
-És una cosa massa oblidada- digué la guineu- Significa crear vincles.
-Crear vincles?
-Sí- digué la guineu- Per a mi, de moment no ets més que un noiet similar a mil noiets. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. No sóc per a tu més que una guineu similar a cent mil guineus. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Seràs per a mi únic al món. Seré per a tu, única al món...
-Començo a entendre- digué el petit príncep- Hi ha una flor... crec que m'ha domesticat...
-És possible- digué la guineu- A la Terra es veu tota mena de coses...!
-Oh! No és a la Terra- digué el petit príncep.

La guineu semblà molt intrigada:

-A un altre planeta?
-Sí.
-Hi ha caçadors en aquell planeta?
-No.
-Això és interessant! I gallines?
-No.
-Res no és perfecte - suspirà la guineu.

Però la guineu tornà a la seva idea:

-La meva vida és monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s'assemblen i tots els homes s'assemblen. M'avorreixo, doncs, una mica. Però, si em domestiques, la meva vida s'omplirà de Sol. Coneixeré unes passes que seran diferent a la resta de passes. Les altres passes fan amagar-me sota terra, les teves em faran sortir del cau, com una música. I a més, mira! veus, allà, els camps de blat? jo no menjo pa. Per a mi, el blat és inútil. Els camps de blat no em recorden res, és ben trist! Però els teus cabells són del color de l'or. Quan m'hagis domesticat,
serà meravellós! El blat daurat serà un record de tu. I estimaré el so del vent en el blat...

La guineu callà i mirà durant un llarg temps el petit príncep:

-Si us plau... domestica'm!- digué.
-Ja ho voldria- respongué el petit princep- però no tinc molt de temps. He de trobar amics i conèixer moltes coses.
-Només es coneixen les coses que es domestiquen- digué la guineu- els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als mercaders. Però com que no hi ha mercaders d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm!
-Què he de fer?- digué el petit príncep.
-S'ha de ser molt pacient- respongué la guineu- Al principi t'asseuràs una mica lluny de mi, així, a l'herba. Et miraré de reüll i no diràs res. La paraula és font de mals entesos. Però, cada dia, podràs asseure't una mica més a prop...

L'endemà, el petit príncep tornà.

-Hagués estat millor tornar el mateix dia- digué la guineu- Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, començaré a ser feliç des de les tres. Com més s'avanci l'hora, més feliç em sentiré. A les quatre em sentiré neguitós i inquiet; descobriré el preu de la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora he de preparar el meu cor... Els ritus són necessaris.

(...)

Així, el petit príncep domesticà la guineu. I quan s'apropà el moment del comiat:

-Ah!... -digué la guineu- ploraré.
-La culpa és teva- digué el petit príncep- jo no volia fer-te mal, però tu vas voler que et domestiqués...
-Sí -digué la guineu.
-Però ploraràs! - digué el petit príncep.
-Sí - digué la guineu.
-Llavors no guanyes res.
-Guanyo - digué la guineu- pel color del blat.

Llavors, afegí:

-Vés i mira de nou les roses. Comprendràs que la teva és única al món. Tornaràs per dir-me adéu i et regalaré un secret.

El petit príncep anà a veure de nou les roses:

-No sou en absolut, semblants a la meva rosa: encara no sou res -els digué- Ningú no us ha domesticat i no heu domesticat a ningú. Sou com era la meva guineu. No era més que una guineu similar a cent mil guineus. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món.

I les roses se sentiren ben molestes.

-Sou belles, però esteu buides -els digué encara- No es pot morir per vosaltres. Sens dubte, un caminant qualsevol creurà que la meva rosa se us assembla. Però ella sola és més important que totes vosaltres, ja que ella és la rosa a qui he regat. Ja que ella és la rosa a qui vaig posar sota una campana. Ja que ella és la rosa a qui vaig aixoplugar. Ja que ella és la rosa a qui vaig matar-li les erugues (tret de les dues o tres que es feren papallones). Ja que ella és la rosa a qui vaig sentir queixar-se, o lloar-se, o fins i tot, algunes vegades, callar-se. Ja que ella és la meva rosa.

I tornà cap a la guineu:

-Adéu -digué.
-Adéu -digué la guineu- Heus aquí el meu secret. És molt simple: no es veu bé si no és amb el cor. Allò essencial és invisible als ulls.
-Allò essencial és invisible als ulls- repetí el petit príncep per tal de recordar-se'n.
-El temps que vas perdre per la teva rosa fa que la teva rosa sigui tan important.
-El temps que vaig perdre per la meva rosa... -digué el petit príncep, per tal de recordar-se'n.
-Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu- però tu no has d'oblidar-la. Ets responsable per sempre més d'allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...
-Sóc responsable de la meva rosa... -repetí el petit príncep, per tal de recordar-se'n.

6 comentarios:

Superfucker dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Superfucker dijo...

...y como no os haya gustado la entrada, que os requetefollen por un tubo.

comunllum dijo...

Me atreveré a decir que si, que me ha gustado. Me horroriza el sexo "tuberil"!

rosertp dijo...

És el millor fragment del llibre...

Mireia Fernández dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Lord Enzi dijo...

Sí podemos, Mireia, pero te estaríamos haciendo los deberes... :)